Comunicat de Winkoms sobre COVID19

Degut a la situació excepcional i el desafament que suposa la contenció del CoronaVirus COVID-19 , a Winkoms hem disposat una sèrie de mesures amb l'objectiu garantitzar la salut del nostre equip, seguint les recomenacions sanitaries.

A la vegada volem traslladar un missatge de tranquilitat garantint que tots els nostres companys estem realitzant les nostres tasques de forma telemàtica i per aquest motiu us agrairiem que totes les consultes fossin mitjançant contacte al nostre email info@winkoms.eu.

Equip Winkoms Open Microscopy


Què és un microscopi de forces atòmiques?

Font original: Wikipedia

Un microscopi de forces atòmiques (AFM per les seves sigles en anglès) és un tipus de microscopi de sonda de rastreig de molt alta resolució, que pot mesurar fraccions del nanòmetre, més de 1000 vegades millor que el límit de difracció òptic.

El precursor de l'AFM, el microscopi d'efecte túnel (STM), va ser desenvolupat per Gerd Binnig i Heinrich Rohrer a la primeria de la dècada del 1980 al centre IBM Research - Zurich, un progrés que els va valer el Premi Nobel de Física l'any 1986. Binnig, Quate i Gerber van inventar el primer microscopi de forces atòmiques el 1986. El primer microscopi de forces atòmiques disponible comercialment va aparèixer el 1989.

L'AFM és una de les eines més importants per elaborar mapes topogràfics de la matèria a escala nanomètrica. La informació és recollida per escombreig detectant les forces moleculars i atòmiques que actuen sobre una punta situada sobre la superfície del material estudiat. Els elements piezoelèctrics, que permeten moviments petits però exactes en el comandament electrònic, fan possible un escaneig molt precís. En algunes variacions, també es poden mesurar els potencials elèctrics utilitzant micropalanques conductores. En versions més noves i avançades, fins i tot és possible mesurar la conductivitat elèctrica de la superfície subjacent transmetent corrent elèctric a través de la punta, però aquest mètode és més difícil i hi ha pocs grups de recerca que presentin dades fiables amb aquest sistema.


Lego Lish-Mot, un innovador microscopi fet amb peces de Lego i made in Barcelona

Font original: IRB Barcelona

 

LegoLish-Mot és el segon prototip de LEGOLish, un "projecte creatiu únic que apropa la tecnologia d'imatges 3D més recent, d’una forma senzilla i visual, a un públic més ampli i amb finalitats educatives", explica Julien Colombelli, coautor també del primer prototip del LEGOLish, juntament amb Jordi Andilla, investigador de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Sébastien Tosi (IRB Barcelona) i Jim Swoger (Centre de Regulació Genòmica, CRG).

"Hem aconseguit eliminar la complexitat òptica del microscopi i crear un sistema basat en Lego que ofereix als estudiants la possibilitat de realitzar fotografies o vídeos amb els seus telèfons mòbils,  que funciona amb 3D i utilitza la fluorescència sobre mostres biològiques reals", explica Julien Colombelli. "Construint un microscopi d'investigació amb peces de Lego, esperem motivar als laboratoris de recerca i les universitats per a instal·lar-los i utilitzar-los amb finalitats educatives", afegeix el coinventor.

Microscòpia, veure per comprendre

La Light Sheet Microscopy és l’evolució més recent i important de la microscòpia de fluorescència en 3D. Aquesta nova tècnica permet capturar imatges en viu durant diversos dies sense malmetre la mostra. A més, gran part de l'optimització d'aquesta tecnologia s'ha centrat en el lliurament d'imatges en 3D de mostres molt grans amb una resolució sense precedents. En combinació amb les tècniques químiques per a realitzar mostres transparents, recentment s'han aconseguit imatges en 3D d’òrgans complets i tumors amb resolució cel·lular.

"En comparació amb molts altres mètodes de fluorescència, com la microscòpia confocal, que s'han utilitzat als laboratoris de recerca durant 30 anys, la Light Sheet Microscopy és tan simple que pot mostrar-se a qualsevol i, per tant, s’espera que superi el desconeixement del públic general al voltant de les sales fosques de microscòpia dels centres de recerca", explica Julien Colombelli. I assenyala que "l'última versió de LEGOLish, totalment motoritzada, permetrà als laboratoris provar un sistema Light Sheet bàsic abans de decidir-se a invertir en un sistema comercial per a un rendiment complet". En la seva configuració actual, el cost d'un LEGOLish és entre 200 i 1.000 vegades inferior que el d’un microscopi comercial.


Classificació dels microscopis segons el nombre de lents

Font: Mundomicroscopio.com

Existeixen diferents tipus de microscopis i també molts criteris per classificar-los. En el cas concret del microscopi òptic, pot fer-se una distinció segons el nombre de lents del seu sistema òptic.

Microscopi simple

Aquest tipus de microscopi disposa d'una única lent i és més habitualment conegut com lupa. Tot i així, amb un microscopi simple poden aconseguir-se grans augments. Cal destacar que durant el segle XVII, Antonie van Leeuwenhoek va utilitzar aquest tipus de microscopis per aconseguir el major augment aconseguit fins al moment. A dia d'avui, un dels conceptes basats en la mateixa idea és el Foldscope.

Microscopi compost

Aquest tipus de microscopi és aquell que disposa d'almenys de dues lents. Aquest és el cas més habitual en tots els microscopis moderns. Normalment els microscopis disposen de diferents lents, tant en l'objectiu com en l'ocular, per corregir les aberracions òptiques i aconseguir una imatge amb bona qualitat. La invenció del microscopi està associada amb la invenció del microscopi compost. Aquest va aparèixer als Països Baixos a finals de segle XVI.


'Foldscope', el microscopi d’origami

Font original: https://www.mundomicroscopio.com/foldscope/


El Foldscope és un microscopi de paper equipat amb una sola lent dissenyat per tenir un cost inferior a 1 dòlar. També és conegut com el microscopi d'origami.

Aquest artefacte ha estat desenvolupat per l'investigador de la universitat de Stanford Manu Prakash.

La idea principal consisteix a fabricar un microscopi que pugui ser distribuït a gran escala en els països en vies de desenvolupament amb la finalitat de ser utilitzat per diagnosticar malalties.

Manu Prakash es va adonar el 2011 que una de les dificultats per al tractament de malalties com la malària al tercer món era la manca d'un diagnòstic clar. Per al diagnòstic d'algunes malalties cal realitzar una anàlisi de sang mitjançant el microscopi. Malauradament aquesta no és una opció en molts llocs on la falta de diners i infraestructura no permeten disposar d'un microscopi.

Amb la idea de facilitar el procés de diagnòstic dels investigadors de Stanford es van proposar desenvolupar un microscopi que fos alhora barat i altament eficaç. Així va néixer el Foldscope. L'estructura de l'microscopi es construeix a partir d'unes peces impreses amb paper resistent a l'aigua. Els elements restants són una petita pila, una lent i una llum LED. La mostra s'insereix en una petita ranura i tot seguit és possible observar-la amb augments de fins 500x apropant el microscopi a l'ull.

Com funciona el Foldscope?

El Foldscope és, a nivell conceptual, molt similar als microscopis simples que van ser fabricats per Antonie van Leeuwenhoek durant el segle XVII. Antonie van Leeuwenhoek va ser un comerciant de teles holandès que va desenvolupar una tècnica per fabricar lents d'augment d'alta qualitat. Això li va permetre construir microscopis simples que aconseguien augments d'un nivell sense precedents. El Foldscope es basa en el mateix principi però construït amb materials molt més senzills i amb tècniques de fabricació modernes per reduir el seu cost dràsticament.

Existeixen tres formes d'utilitzar el Foldscope. Una opció consisteix a apropar la lent a l'ull per observar directament la mostra a través de la lent d'augment. Una altra opció possible és connectar el Foldscope a un telèfon intel·ligent de manera que la mostra pot observar-se en una pantalla. La tercera opció consisteix a projectar la imatge de la mostra a una superfície blanca gràcies a la llum LED de l'Foldscope.

El Foldscope és prou petit per portar a la butxaca. Això el converteix en un instrument molt pràctic. Encara que està fabricat amb materials molt senzills és també molt resistent i està dissenyat per resistir els cops.


Quina resolució ha de tenir la càmera digital del meu microscopi?

Font original: http://www.microscopiaoberta.com/?p=184&lang=ca

És un clàssic que els nostres clients ens preguntin per càmeres digitals de “quan més Megapíxels millor” però la realitat és que El poder separador ( A.K.A. resolució) d’un microscopi NO la dóna la càmera sinó l’objectiu del microscopi

En el mercat existeixen càmeres de microscopi des de 1 fins a 32 Megapíxels , essent habituals els 5 i 10 Megapíxels, però si el poder separador/resolució no la dona la càmera llavors quants píxels són els necessaris per treballar amb microscòpia?

Primer punt – El poder Separador (A.K.A. Resolució ) d’un microscopi

Per determinar  píxels necessitem abans cal que coneguem el poder separador dels nostres microscopis.

Aquest paràmetre ve determinat principalment por l’Apertura Numèrica dels nostres objectius i està definit per la següent formula simplificada:

Segon punt – Teorema de Nyquist

Tenim ja la resolució dels nostres objectius, però, com es tradueix ara en píxels?

Per això, utilitzem el Teorema de Nyquist que ens determinarà la mida de píxel ideal per a cadascun dels nostres objectius. Una formula per calcular la mida de píxel IDEAL en microscòpia és:

 

Tercer punt – Mida Sensor Càmera

Ara ja sabem quines dimensions cal que tinguin els nostres píxels per a resoldre amb màxim detall les imatges dels nostres microscopis però ens falta traduir la mida de 1 píxel a les resolucions que utilitzem amb les nostres càmeres.

La fórmula més simple és:

La forma més simple és:

IMPORTANT! Per sobre del valor MegaPíxels obtingut estarem sobre mostrejant l’imatge i no obtindrem més informació. Per sota del valor perdem informació i no és recomanable en absolut.


Galileo Galilei i Winkoms

Encara que Galileu Galilei no va destacar especialment pels seus estudis microscòpics, si ho va fer per l'aplicació de les lents en diversos aparells com el telescopi i la creació d’un microscopi al que va batejar com “occhiolino” l’any 1609.

“L’occhiolino” o microscopi compost d’una lent convexa i una de còncava tenia un acabat, tapadora inclosa, amb un marcat caràcter renaixentista italià.

El microscopi estava format per tres lents: ocular, camp i objectiu. La lent ocular es localitzava en una càpsula de fusta inserida en la part superior del cilindre intern de cartró. A la part inferior d'aquest cilindre, subjecta per un anell de fusta, es trobava la lent de camp. Pel que fa a la lent objectiu estava en un suport de fusta a la part inferior del cilindre extern i folrat de cuir verd. El cilindre intern (ocular i camp) llisca dins de l'extern, per calcular la focal. El cilindre extern, amb tot el sistema òptic es sustentava per un anell de ferro suportat per tres pilars. L'enfocament s'aconseguia desplaçant el cos dins l'anell de ferro.

La nostra marca Winkoms vol retre homenatge al "occhiolino" (wink en anglès) de Galileo Galilei, i pretenem que la seva creació i el seu enginy siguin el reflex dels nostres valors i de la forma d'entendre els negocis.